Lo Bloc de l'Oscar

Trist 25-N, pel que fa a la comarca, Dia Internacional contra Violència Masclista

2009-12-21T13:43:00.002+01:00

Disculpeu que declini felicitar aquells qui van fer de la vigília de tan especial commemoració internacional, Dia 25, van contribuïr a un espectacle llastimós, a l'hora que encoratjador doncs s'evidencia que moltes coses, resulta evident, s'han de millorar i en moltes d'altres hem d'avançar encara força -la llista de a qui no vull felicitar l'he començada per un Bufet d'advocats, per un Fiscal i per un rotatiu provincial que cada cop més continua sense contrastar les notícies de totes les parts implicades, sobre tot en sensibles temes penals, no es pot utilitzar un diari majoritari per acostar o allunyar la gent a la foguera o relegar-la al més miserable dels oblits de l'opinió pública-
Aquest Diari, en ocasions, com tots, però aquest en concret, no és el primer cop que jutja paralel.la i impunement un ciutadà abans de ser jutjats i durant el procès judicial (poso dos casos que em van sorpendre ("J.P." i el de "N.J.", aquest més recentment, n'hi han més però), en aquest cas, en base a informació privilegiada va ser a l'inrevès va desjutjar-se, abans de produïr-se la vista amb el Jutge i Fiscal. Que ens expliqui algú com un rotatiu pot dir el que segurament succeirà sense haver-se produït un fet, sixò és ser objectiu? Això és premsa seriosa? És normal que la premsa lleidatana-exceptuant la comarcal de la què de moment ens hem de felicitar tots- s'estigui, potser per productivitat laboral -vull pensar- no per rigor professional, a no contrastar les notícies? En tot cas- en no contrastar-se les notícies perque no es fa constar en el mateix texte de la notícia, si de vegades ho fan, perquè de vegades no? Hi ha intencionalitat, sobèrbia o simplement, negligència? Disctadors de l'opinió pública en funció no sé pas de quins criteris, si és que hi son aquests criteris: tan perillós seria el primer i el segon. Llibertat de premsa per descomptat, però professionalitat i investigació periodística també, no troben? Si realment no hi ha intencionalitat per caritat, si us plau, probin de demostrar-ho i fer bé la seva feina que per això cobren oi?
No diré allò què un polític del Partido Andalucista va diagnosticar com "la Justícia en este país es un cachondeo" causà tanta polèmica i em penso que alguna conseqüència pecuniària inclusiu en aquells temps, perque realment el que considero és que al igual que la política, la justícia ha de regenerar-se i replantejar-se.
Em remeteixo a fets objectius:
Al juliol de 2008 a les piscines de Castelldans, en unes instal.lacions municipals, succeïren uns desafortunats fets nocturns amb una pressumpta agressió sexual a una empleada de temporada estival de l'Ajuntament i a una companya que aquella nit l'esperava per tancar el recinte de les piscines, dic empleada perque estava en nòmina tot i què regentava un bar del que la recaptació era particular i no pas de l'Ajuntament, però, aquest matís tot i semblar no tenir res a veure-hi, en té, tot i que se'n derivin unes altres de responsabilitats en una altra esfera.
El pressumpte agressor i denunciat per aquells fets és potaveu del Grup Municipal de CiU i secretari comarcal d'UDC a les Garrigues...
Les dos circumstàncies haurien d'haver fet que la màxima autoritat local i municipal hagués intervingut intentant depurar responsabilitats, si més no, jeràrquiques o disciplinàries, si es què procedien: instal.lacions municipals, empleada en nòmina de l'Ajuntament i regidor de l'Ajuntament, sense interferir en res més que això i deixant actuar a la Justícia però amb tot el dret d'aprofundir en responsabilitats dins la corporació o àmbit disciplinari municipal.
Un cop dictada sentència les ferides obertes a un any i mig vista dels fets, costaran de cicatritzar, és per lo que com deia al principi i com diu un principi de la justícia natural, s'ha de mesurar sempre la conseqüència dels nostres fets i paraules de tots els involucrats i dic de tots, de forma assenyada i responsable, sobre tot amb fets de repercusió en la moral i l'harmonia col.lectiva.
Les conseqüències que més o menys he pogut evidenciar, no jo, molts veïns, de forma contrastada, son les d'haver dividit/trencat (?) una família, almenys una que jo sàpiga, a més de fer trontollar innecessàriament, això sí que és al meu parer, un poble sencer.
L'autènticament autèntic i raonable hagués estat per part del pressumpte agressor, mitjançant potser l'arbitratge, perquè no? de l'alcalde? un "perdò o excusa a temps", reconeixent, si hagués estat el cas, ho desconeixem, una acció desafortunada, cas d'haver-se donat, per tal d'impedir que les coses anessin a majors o bé intentar comprendre que un malentés sempre és reconduïble a temps si s'actua amb agilitat i sinceritat. Amb això no vull minimitzar el greuje, doncs tan l'impacte d'aquells fets (incloent l'angoixa , l'estres, la tristesa i la constant rèmora de què un té un assumpte pendent amb la justícia...) i les seves conseqüències les delimitarà un jutge,oi? Crec, amb el cor a la mà, que es el que sembla lo raonable i comprensible, no?
Doncs no, lectors i lectores, inauditament hem assistit una situació kafkiana. Ambdues parts denunciat-denunciants van ancorar-se més i més. La inversemblança va començar el dia en que el pressumpte agressor i edil d'UDC em va preguntar al mateix Ajuntament pocs dies després dels fets: -Què vindràs a declarar?- Li vaig contestar que sí, doncs l'únic que podia declarar era que l'havia vist i l'hora concreta de la matinada en la què me'l vaig trobar tot sol davant de casa, vam intercanviar poques paraules i això és tot.
Doncs bé, resulta que en cap moment l'advocat del denunciat i pressumpte agressor va cridar-me com a testimoni. Perquè? No tinc resposta i em quedaré amb les ganes d'esbrinar el realment succeït fins el proper 9 de febrer de 2010 doncs el judici va ajornar-se en ben extranyes circumstàncies i dic extranyes, única i exclussivament, doncs ho sabia tothom menys les denunciants-pressumptes víctimes que van assabentar-se 4 dies abans pel seu propi advocat, que va renunciar a portar el cas per més inri. Tanmateix, del que van assabentar-se concretament, en paraules de les denunciants, és que el judici s'anul.lava quedant el denunciat absolt, desconec també exactament perquè -extrany però, en el mateix sentit estricte d'abans, sense matís de cap tipus- .
Jo pregunto que perquè i, sense entendre'n massa de Dret Processal, ja d'un bon principi la situació s'ha fet tan rocambolesca. Més fets:
Dijous 19 de Novembre, el Bufet que portava l'acusació particular i per tant la defensa de les víctimes de la suposada agressió renúncia a portar el cas per desavinences encara no clarificades demana a 24 hores del judici -atès que hi ha un cap de setmana pel mig- que un advocat del torn d'Ofici li porti el cas a les dues noies afectades. A totes llums, resulta impossible que pràcticament les pressumptes víctimes no quedin en situació d'indefensió, més quan comenten les denunciants que el dia de la renúncia, aquell mateix dia, se'ls hi diu que el fiscal no veia possibilitat d'instruir el procediment. Potser el Fiscal considerava que la força provatòria era feble, però cas de ser certament així, pregunto: ¿és just fer esperar pressumpte agressor i pressumptes víctimes un any i mig en casos en els que s'ha generat alarma social i es tracta d'un fet força sensible?
Divendres 20 de Novembre, el Bufet fa efectiva la seva renúncia a representar les dues noies i sol.licita un advocat que les pugui representar, tot sabent-hi què les seves "clients" es queden en total situació d'indefensió i sense marge de maniobra doncs cap advocat/da arribaria a temps de fer-se càrrec del cas.
Dilluns 23 de Novembre, les denunciants busquen un advocat sense èxit, no hi ha temps!
Dimarts 24 de Novembre-1er moment-, el judici comença amb dues hores de retard, al mateix vestíbul s'apleguen uns 10 testimonis d'amdues parts, familiars dividits inexplicablement -passa a les millors families-, les mateixes parts implicades en el litigi, algún que altre curiós i l'advocat del denunciat... La saturació dels litigis i les situacions incòmodes que això genera millor no viure-les, és molt desagradable!
Dimarts 24 de Novembre-2n moment-, es criden a la sala a les denunciants "no assistides d'advocat" i a l'advocada del denunciat, davant del Sr. Jutge i Sr. Fiscal.
Dimarts 24 de Novembre-3er moment-, en sortir de la Sala, al cap d'uns 10 minuts aprox, ens comenten les denunciants als allà presents, un dels quals jo mateix com a testimoni, molt nervioses que si es retiren del judici no hauran de pagar cap despesa judicial i tot s'acaba allà, que veuen mal aspecte a tot plegat, ni el que la premsa publica sembla ser neutral doncs s'escriu en un rotatiu "que el caso podría ser sobreseído", que "si la fiscal inclusiu era dona" -era un home-. Continuen les denunciants dient-nos que en el extrany supòsit que volguessin continuar endavant ho haurien de manifestar en tres minuts. Una de les denunciants, la principal i empleada al juliol de 2008 de l'Ajuntament, accepta no haver de pagar res en manifestar no poder assumir despeses del litigi i davant el panorama des de dijous passat i tenint que decidir-se en tres minuts de rellotge.

L'altra denunciant, companya de l'ex-empleada, i pressumpta vítima la nit dels fets, telefona a una advocada que va localitzar just el dia abans per assessorar-se i al minut que feia quatre, quan tothom ja era dins de la Sala i no parava tothom d'exigir-li agilitat (cosa sorprenent perque després de com estava anant tot, familiars, testimonis i les parts portaven dues hores esperant-se drets al vestíbul!), decideix, in extremis, tot i què la pressió ambiental li dictava fer el mateix que la seva amiga -vaig copsar això, si més no- i no continuar el amb el judici, va decidir prosseguir amb el procès per tal d'aclarir els fets, per lo que s'ajornà el judici fins al 9 de febrer. En tornar a entrar a la Sala, -si que us puc assegurar- que va reconéixer aquesta pressumpta víctima, un cop ens acomiadàvem del Canyeret, que encara roman doncs en el procés judicial, que estava absolutament convençuda d'haver decidit el correcte -el temps dirà-.

Tanmateix el proper febrer estarà assistida d'advocat i en escoltar les següents paraules del Jutge la van acabar de decidir , quan entraren a la Sala, per saber què acabava succeïnt amb aquell judici. Les paraules del Jutge s' adreçaren a la denunciant principal que ja ha abandonat la causa: "Vd. -mirant-se a la destinatària de les mateixes i fins aleshores principal víctima- no se hará cargo de las costas judiciales generadas hasta la fecha, ello sin perjuicio, y quiero dejarlo bien claro, de que, en su caso, es así sin menoscabo de que el denunciado y presunto agresor pueda interponerle demanda, si lo considera oportuno, de indemnización por los perjuicios que hubieran podido ocasionarle daños de tipo moral, imagen, etc"...

Així, van anar les coses i així els hi explicat, he pregat a una de les denunciants i pressumpta víctima si reconeixia i assumia el contingut del meu relat del succeït, i és més, m'ha animat a difondre-ho, per tal de què tothom conegui més detalls objectius de com han anat i com queden de moment les coses.

VIURE EN CATALÀ

2008-01-28T12:33:00.000+01:00

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'.

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches' diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'.

Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.

No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

V CURS D'HISTORIA DE PENSAMENT POLÍTIC CATALANISTA

2008-01-25T09:04:00.000+01:00

Organitzen la Delegació de Ponent Lleida d'Òmnium Cultural i el Departament d'Història de la UdL.

Durant el 2n quatrimestre del curs 2007/2008 de febrer a maig, amb una durada de 20 hores.

Vàlid com a crèdits de lliure elecció i cursos de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIÓ

A la seu d'Òmnium Cultural, c/ del Canonge Brugulat, 6 baixos de 7 a 9 del vespre.

Telèfon 973 272 584,

correu electrònic.

El preu de la matrícula és de 40 € i de 30 € per als socis d'Òmnium.

Les sessions es realitzaran a l'edifici del Rectorat de la UdL, del 20 de febrer al 7 de maig, de 6 a 9 del vespre, menys la lliçó inaugural i la cloenda que seran a 2/4 de 8 del vespre.

Per descarregar el programa, cliqueu aquí

CAMPANYA CIU GENERALS 2008

2008-01-24T09:55:00.000+01:00

Font: mesvilaweb.cat

Madrid, ciutat nació

2008-01-21T10:13:00.000+01:00

MADRID AVUI ÉS TAN GRAN COM PARÍS O MOSCOU

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat

La literatura econòmica de la globalització parla de ciutats regió. Al segle XXI la ciutat econòmica supera els límits estrictes de la ciutat política. La ciutat regió global té unes noves fronteres funcionals que s'estenen fins on arriben les relacions laborals i residencials que la ciutat política és capaç d'articular. L'AVE radial de Madrid ja ha convertit diferents ciutats en simples barris: Antoni Serra Ramoneda em deia fa poc que Toledo i Guadalajara han desaparegut des del punt de vista empresarial d'ençà que hi arriba l'AVE (Toledo té molt pocs hotels: per què dormir-hi si es pot dormir a Madrid?), i ara és el torn de Valladolid. I quan es parla de la cohesió nacional que els nous cables d'acer de l'AVE estendran per la perifèria, el projecte de Madrid ciutat regió econòmica esdevé el projecte, més identitari que econòmic, de Madrid ciutat nació: la nació espanyola comprimida, però compactada sense fissures, en forma de gran megalòpoli global.

PARÍS ÉS EL MODEL DE MADRID I LA FRANÇA centralitzada és l'estació final de l'Espanya autonòmica del règim comú. Només dues mostres: 1) A www.worldairportawards.com han valorat Barajas l'any 2007 com el desè aeroport del món, quan al 2006 era el 22; en una escala de 0 a 5 estrelles, de qualitat d'instal·lacions i de serveis, Barajas ja n'ha assolit tres mentre que el Prat no en té cap. 2) Madrid ha adjudicat el projecte de nou Campus de la Justícia per a 118 jutjats; segons Expansión, seran els jutjats més grans del món. Madrid té un projecte ambiciós de ciutat global: figurar entre les deu primeres ciutats del món. I com que encara són a mig camí, Madrid està disposada a seguir xuclant recursos humans i econòmics i a seguir sucursalitzant ciutats i regions. Que el ministeri de Foment ja tingui dibuixades, i fetes reserves de sòl, per a les futures rondes M-60 (de 170 quilòmetres) i M-70 (que supera els límits de la província) informen que Madrid aspira als deu milions d'habitants.

TOT OBSERVANT L'EVOLUCIÓ DELS MAPES lumínics nocturns de la UE en els darrers anys es veu com Madrid avui és ja quasi tan gran com París i Moscou, encara que sigui al preu d'estar envoltada d'una superfície fosca i desèrtica creixent, que arriba fins a les perifèries costaneres. El PP va començar a desplegar el projecte de Madrid ciutat nació sense complexos i el PSOE no ha fet res per contrarestar els seus efectes centrípets creixents, ja desencadenats en forma d'imparable bola de neu: hauria pogut impulsar, però no ho ha fet, les infraestructures de l'arc mediterrani, de l'eix de l'Ebre, de la cornisa cantàbrica o els corredors orientals i occidentals d'Andalusia, per passar de l'Espanya radial irreversible a l'Espanya en xarxa que ja no serà. I ara el PSOE vol impulsar el tren de mercaderies de Madrid a Europa per Canfranc (Osca), tot i els seus 53 quilòmetres de túnel, alhora que endarrereix l'eix ferroviari mediterrani! Fa temps que el Gran Madrid ha fet irreversible la seva desafecció amb Catalunya.

EL GEÒGRAF RICHARD FLORIDA, però, sosté que en el segle XXI seran els corredors urbans (urban corridors), i no les grans ciutats megalòpoli, els motors del creixement econòmic; seran agrupacions de ciutats i regions, i no una immensa capital, les unitats econòmiques reals que organitzaran el món i en protagonitzaran el desenvolupament. Florida ha dibuixat un mapa amb els vint corredors urbans més importants del món, un dels quals és l'Eurosunbelt: perfectament delimitat i unificat, aquest corredor va d'Alacant a Lió passant per València, Barcelona i Marsella. Amb 20 milions d'habitants, és potència turística i industrial i té capacitat d'atracció d'empreses per alguns costos competitius i pel seu estil de vida mediterrani, cada cop més valorat com a factor de localització econòmica i humana.

EN EL MAPA DE FLORIDA NO HI SURT MADRID, que no pertany a cap corredor, mentre a la Península se'n dibuixa un altre entre La Corunya i Lisboa, passant per Porto i Vigo, de deu milions d'habitants. Un operador logístic m'explica que quan una gran empresa global vol instal·lar-se a Madrid, allà només hi veu els seus sis milions d'habitants; a Barcelona, en canvi, hi veu la capitalitat geogràfica, demogràfica i econòmica del corredor urbà abans esmentat, així com també una porta d'entrada privilegiada per al comerç asiàtic amb destinació a Europa. Barcelona, Tarragona i València tenen un gran actiu que no té Marsella: una àrea industrial al seu darrere molt diversificada, capaç d'afegir valor i d'acabar els productes semielaborats importats d'Àsia per exportar-los cap a Europa. Talment com fa Flandes.

MENTRESTANT, L'ESTAT A CATALUNYA CONSTRUEIX infraestructures només per anar més de pressa a Madrid: l'AVE s'emporta els recursos que es neguen a Rodalies (fonament de la productivitat de tota ciutat regió) i al tren de mercaderies cap a Europa, i la nova terminal del Prat és per a les companyies que volen a la T-4, i es redueixen les opcions intercontinentals de Barcelona. Tanta obsessió centralista identitària contra la lògica econòmica (deixar aprofitar oportunitats globals als diferents territoris) està reduint la nació espanyola a una simple ciutat regió mesetària; tan immensa, però tan inhòspita, com Los Angeles, i tan lluny de la xarxa de ciutats mitjanes i amb qualitat de vida que articulen els països més avançats d'Europa.

Vergonyós Aniversari

2008-01-17T13:52:00.000+01:00

Seis años después de que el 11 de enero de 2002 fueran trasladados a Guantánamo los primeros detenidos, la verguenza continúa. En Guantánamo, el triste símbolo de la guerra contra el terror, aún permanecen más de 270 personas. Detenidas sin que se les haya acusado formalmente de ningún tipo de delito. Sí es delito sin embargo el trato que se les da: condiciones que constituyen tortura o trato cruel, inhumano o degradante, y sin derecho a impugnar la legalidad de su detención.

Muchos de los detenidos presentan graves trastornos de salud, tanto físicos como mentales. Como Abdul Hamid Al-Ghizzawi, que aún padeciendo graves problemas de salud, está recluido en la instalación más dura de Guantánamo y se teme por su vida.

Exigimos al gobierno de los EEUU el cierre inmediato de Guantánamo. Firma para enviarle a Bush el mensaje que debería haber entendido después de seis años. Conseguiremos cerrar este centro ilegal, ilegítimo e inmoral. ¡Cerraremos Guantánamo!.

Gracias por tu compromiso,

Esteban Beltrán

Director - Amnistía Internacional

PS: Trabajar todos los días por los derechos de las personas, a los que otras personas y gobiernos niegan, es posible, con un sencillo clic pasarás a formar parte de Amnistía Internacional.

Adreça web

EN QUIM VILA, NOU CRACK?

2008-01-16T14:22:00.000+01:00

Espero que us agradi, a mi m'ha encantat..

QUIM VILA

La Comissió Bilateral tanca acords en immigració, inspecció de treball i gestió del litoral però no arriba a cap acord sobre Renfe

2008-01-14T12:24:00.000+01:00

El conseller Saura lamenta que el desacord en Rodalies "tenyeixi de gris els èxits en altres matèries tractades a la Bilateral "

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha lamentat avui que no s’hagi pogut arribar a cap acord sobre el traspàs de Renfe Rodalies en el marc de la Comissió Bilateral “perquè la proposta del govern central no era prou bona per a Catalunya, ja que aquest ha de ser un traspàs madurat” per a poder ser assumit. Saura ha explicat que no s’ha pogut arribar a un acord, però sí que hi ha el compromís de seguir treballant per aconseguir el traspàs com més aviat millor. El conseller ha assegurat que això “deixa dos sabors de la reunió, ja que si no hagués estat per aquest tema la trobada hauria estat un èxit”. Sobre el ritme de desplegament de l’EAC, ha admès que “la impossibilitat d’arribar a un acord en Renfe enterboleix el balanç , que seria bastant satisfactori”.

Font: Int., Rel. Inst. i Part. - Govern

Projecte "gran scala" als Monegros

2008-01-11T14:05:00.000+01:00

Suposo que ja heu sentit a parlar del nou “Las Vegas” que es vol construir als Monegros. La ciutadania ja s’ha començat a mobilitzar.

Us deixo la programació d’una jornada que pretén organitzar l’acció de manera conjunta entre les diverses entitats del territori contra aquest projecte i les seves conseqüències ambientalment nefastes.

En què s'ha gastat els diners l'AVE?

2008-01-11T13:58:00.000+01:00

Jutgeu vosaltres mateixos....

US DESITJO BONA ENTRADA AL 2008!

2008-01-10T12:52:00.000+01:00

Primer que res, m'he de disculpar per tots aquests dies d'aturada en el blog. La feina, la familia i les responsabilitats otorgades, no m'han deixat temps ni per a fer vacances.

Avui doncs, comença per aquest blog, un nou any que espero sigui força profitós per a tothom.

Us deixo un article d'aquest any passat, però molt interessant per al nouvingut 2008.

Font: Política Lingüística

Euskadi, Catalunya i Galícia promouran actuacions conjuntes de foment del plurilingüisme durant 2008 Any Internacional de les Llengües.

Els màxims responsables de la política lingüística basca, catalana i gallega s'han reunit avui a Santiago per estudiar les línies d'actuació de l'any que ve.
A més d'abordar les accions comunes, a la reunió celebrada avui s'han acordat altres qüestions, com la col·laboració dels tres governs amb l'Administració General de l'Estat, la necessitat d'incloure en el sistema educatiu mòduls específics sobre plurilingüisme o la conveniència de que el primer mandat-marc de RTVE reculli i promogui la realitat lingüística de l'Estat.

19 de desembre de 2007.- Euskadi, Catalunya i Galícia programaran accions conjuntes de foment i respecte pel plurilingüisme durant el 2008, declarat Any Internacional de les Llengües per l'Unesco. Així ho han acordat els màxims responsables de la política lingüística dels tres governs en la reunió que han mantingut aquest matí a Santiago, en el marc del protocol de col·laboració que van subscriure el març de 2007.

El viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i la secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Marisol López, s’han reunit amb els seus respectius equips i han acordat iniciar les activitats conjuntes de l'Any Internacional de les Llengües al saló Expolangues de París, que se celebra el pròxim mes de febrer. Després de la reeixida experiència de l'Expolingua de Berlín, on van acudir els tres governs amb un expositor conjunt, a París s'organitzaran activitats específiques que tindran continuació en la resta de les fires internacionals de llengües que se celebrin al llarg de l'any.

D'altra banda, en la reunió s’ha mostrat també l'interès de col·laborar amb l'Administració General de l'Estat per impulsar la normalització lingüística del basc, el català i el gallec en l’àmbit de l'Administració perifèrica de l'Estat.

Una altra de les línies de col·laboració entre Euskadi, Catalunya i Galícia consisteix a treballar conjuntament perquè l'Estat espanyol impulsi i planifiqui programes i actuacions per al desenvolupament de l'educació intercultural, basada en el coneixement de la diversitat cultural i lingüística de tot l'Estat.

Finalment, Patxi Baztarrika, Bernat Joan i Marisol López han manifestat que seria desitjable que, en el primer mandat-marc de la Corporació RTVE, es contribuís a la pedagogia social a favor del multilingüisme. Els tres representants polítics entenen que seria necessari que RTVE fos un mitjà en el qual es facin visibles el basc, el català i el gallec, ja que consideren que la pedagogia social es fa efectiva quan és portada a la pràctica.

Les tres delegacions de Política Lingüística continuaran en els pròxims mesos treballant per avançar en la consecució progressiva d'una major igualtat social entre totes les llengües, contribuint així a la cohesió social i a una millor convivència.

REFORMAR LA CONSTITUCIÓN SIN CAMBIARLA

2007-12-18T19:24:00.004+01:00

Utilizaré mi lengua materna por excelencia: el castellano, aunque me considero enteramente y, ante todo, primero catalán y después vasco, con nacionalidad española.

Utilizo el castellano no por sentirme mejor o peor, sino porque creo que la ocasión bien lo merece y es que intentar replicarle -además de acercarme y esforzarme en idioma castellano que todos tenemos la obligación de conocer y el derecho de utilizar- pues, como Ud. bien dice es de obligado conocimiento.

Permítame, aunque doctor en derecho y mejor jurista, Don Manuel Jiménez de Parga, miembro de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, apuntillarle, humilde pero contundentemente, a quien en su día me inspiró, animó, motivó y no es que hoy día ya no causen ese efecto en mi su bagage personal y profesional, sino que me sorprende tanto el sesgo como la solución líquida insoluble resultante entre lo estrictamente político y/o moral y lo rigurosamente jurídico.

En realidad tuve el honor de asistir, aún lo recuerdo, a una ponencia suya en la Universidad de Lleida, con motivo de una interesante jornada sobre el Estado de las Autonomías.

No es medido, ni equidistante ni goza de la suficiente solvencia a mi parecer, evidenciando realmente su desconocimiento de País Vasco y Cataluña, en su artículo publicitado en ABC REFORMAR LA CONSTITUCIÓN SIN DESTRUIRLA, soy partidario de que existe una errata, es "CAMBIARLA" y no "destruirla".

¿Es respetuoso, por no decir totalmente incierto...?

-Que los partidos bisagra (entiendo que alude a ERC-CiU-PNV-CHA-BNG-CC, etc) no son los que facilitan el funcionamiento de las democracias de bipartidismo dominante, ya que tales partidos, donde existen (no cita dónde existen, interesadamente o no!), se extienden por todo el territorio del Estado, con dimensiones espaciales iguales a las de los dos grandes y que del respeto a las minorías la Constitución española también hace bandera como buen texto.

-Que unos partidos con solamente arraigo en unas zonas territoriales reducidas se erijan en árbitros de toda la política nacional (está totalmente seguro de qué es pernicioso o en todo caso totalmente contrastado este punto; de todas formas, cuando usted utiliza árbitro no concreta la amplitud o verdadero concepto en su argumentación, interesadamente o no! Quiero pensar que por falta de espacio o espacio reducido)

-Que las papeletas de voto no tienen el mismo valor en unos sitios y en otros me parece, de ser afirmado sin más matices y en el contexto de su exposición.

-Que con la aprobación del título VIII de la Constitución se dejaron las puertas abiertas ingenuamente (con ingenuidad dice Vd. ¿de quien y quien propició tal engaño o cedió ante tal maniobra? Qué ente o personas poderosísimas fue/ron éste/os?) los políticos se lanzaron a reestructurar la organización territorial de España tras la transición, dejándolas abiertas para que los independentistas pudieran amenazar (¿a quién y por cuenta de quién se amenaza? ¿porqué amenaza?) un día con utilizarlas.

-Que si en virtud del artículo 150.2 de la Constitución todas las facultades de las Comunidades Autónomas delegadas son susceptibles del sentido inverso es más bien INVOLUCIONAR la CONSTITUCIÓN o DESTRUIR su espíritu nuclear y primigenio, fundacional o constituyente, es obviar las causas político-coyunturales en pro de unas consecuencias manipuladas por no se sabe bien porqué. Parece más bien, no querer ver posibilidades a un texto legal y por ende negarle toda proyección de mejora y transformación.

Podría compartir el resto de su opinión pero realmente la reducida porción de su artículo a este compatriota suyo, el que suscribe, residente en una reducida parte del Estado que vota, ha votado o votará, también precisamente, a uno de esos partidos bisagra observa que mientras muchos nos apasionamos por acercar posiciones y leer ABC, MUNDO o mirar TELEMADRID para intentar comprender y mirar en qué nos parecemos en lugar de en qué nos diferenciamos, realmente nos desmotiva.

En aquellas jornadas sobre el Estado de las Autonomías, hacia 1990, en Lleida, en la conclusión del evento, por cierto, ya fue más bien cercana a la evolución mixta hacia el Federalismo Americano y el modelo de los länder alemanes, y se propugnaba por aquellas fechas un ensayo de Raimon Obiols y lo que el denominaba el Federalismo asimétrico, si su artículo no es involucionar o la llamada "resistencia al cambio" que baje nuestro Señor y lo vea.

Es realmente perverso obviar antecedentes de hecho y de derecho, histórico-políticos si es que realmente se busca la luz, la objetividad y la equidistancia en un tema como el de la REFORMA DE LA CONSTITUCIÓN, sino el enconamiento territorial cada vez es mayor.

Sus letras no han ayudado apreciado doctor Jiménez de Parga. De todas formas, yo siempre digo que hasta que el ex-balugrana Josep Guardiola no entrene al Real Madrid o la Selección Española no empezaremos a entendernos, o sea que no creo que de momento va para largo.

El refundat Institut Ramon Llull ja és una realitat, l'autèntic impuls que la Cultura necessitava.

2007-12-18T19:08:00.000+01:00

Els governs català, balear i andorrà arriben a un acord històric per refundar l'Institut Ramon Llull.
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; el president del Govern balear, Francesc Antich, i el ministre de Cultura i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra, Juli Minoves, han acordat avui a Palma refundar l'Institut Ramon Llull (IRL) per donar cabuda als tres executius i seguir treballant per la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana.

Tant poder per no res

2007-12-17T10:05:00.000+01:00

DÉU DÓNA FAVES A QUI NO TÉ QUEIXALS

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i periodista / salvador.cardus@uab.cat

L'impediment de la recepció de TV3 i la resta de canals de la televisió pública catalana al País Valencià és tan extraordinàriament escandalós que en un país de cultura democràtica sòlida s'hi aixecaria una onada de protestes per part d'intel·lectuals, polítics, periodistes i tota mena d'institucions acadèmiques, polítiques, culturals i econòmiques. De fet, en un marc polític radicalment democràtic, ningú no s'hauria atrevit a tancar uns repetidors de televisió amb pretextos legalistes aplicats arbitràriament en un espai on predomina la alegalitat. Però no és el cas. Per raons ben diferents, ja vàrem veure tancar diaris bascos sense que les protestes anessin més enllà dels que sempre se senten compromesos amb la radicalitat democràtica. El dèficit democràtic segueix essent el nostre gran problema polític i, de fet, el primer que caldrà resoldre davant de qualsevol projecte de futur.

I ÉS QUE ALS ESPANYOLS la sensibilitat comunicativa els cou per una altra banda. Sense sortir de casa, aquí n'hi ha a qui pica la crosta nacionalista. Vegi's que ens seguim movent pel terreny d'una cultura democràtica tan prima que ni la podem anomenar epidèrmica i on les sensibilitats partidistes són tan fortes que no s'aturen davant la temptació "d'arrencar" allò que molesta. Que les opcions que no són la pròpia siguin qualificades de "crostes", ja és tot un indici del valor i el respecte que es dóna al pluralisme ideològic. Però, a més a més, si resulta que pel que fa a terreny ocupat per les posicions nacionalistes en l'espai comunicatiu català, no passem de ser una crosta, és a dir, una petita molèstia, que se'n persegueixi la desaparició és una veritable poca-soltada.

ARA BÉ, AL DIPUTAT SOCIALISTA JOAN FERRAN -algú de qui no es pot sospitar que no calculi molt bé les seves paraules i el moment de dir-les- només l'existència d'un feble espai de comunicació nacional, amb independència dels continguts que hi circulin, ja li sembla massa concessió a la realitat catalana. Ens podem imaginar què pensa del cas de TV3 al País Valencià. Una opinió que em temo que no és tan restringida com algú pugui pensar. En un cert sentit, hi coincidia el seu company de partit i diputat a Madrid Manuel Mas, quan deia -com recollia dimecres l'AVUI- que per motius històrics, la creació i desenvolupament de TV3 era una criatura pujolista. Sempre hem sabut que més que no pas que Jordi Pujol s'apropiés de Catalunya, de la representació d'un sentit profund de pertinença, del patriotisme bàsic que cal per construir una nació, tot això va ser cedit -per no dir regalat- pel PSC a Jordi Pujol. El PSC sempre ha tingut l'hegemonia ideològica entre els periodistes i els mitjans de comunicació catalans i ha menyspreat, per irrellevant, la representació minoritària de les posicions nacionalistes en aquests àmbits. Però just ara que s'ha quedat amb tot el poder però sense projecte, s'adona que la minoria nacionalista -ja sé que hauria de dir "el catalanisme sobiranista"- és l'únic que té un relat fort, una història per explicar, un horitzó per dibuixar i és just això el que li fa picor, i mira de gratar per veure si ho arrenca.

TOT PLEGAT SEMBLA QUE RESPON A LA POR BÀSICA de tot partit que governa: la de perdre el poder. S'acosten eleccions, i PSC i PSOE són conscients de la feblesa de les seves posicions. I quan es té por d'un mal resultat, tota molèstia, per petita que sigui, és gran. És aquesta por, també, la que explica els comportaments surrealistes de ministres com en Moratinos, que a l'hora de considerar la futura independència de Kosovo es veu obligat a deixar entendre que això no valdrà per a Catalunya o el País Basc, posant la bena abans de la ferida. Per no esmentar l'editorial d'El Mundo de dimarts passat, que, després de retreure la tebior del govern espanyol davant les pretensions d'independència de Kosovo, tenia la barra d'acabar així: "Ante la voracidad manipuladora de nuestros separatistas, de nada servirá esgrimir diferencias históricas o particularismos geopolíticos". La tesi d'El Mundo era que a Kosovo no se li hauria de permetre la independència per si de cas els catalans ens envalentíem. El de sempre: una gran cultura democràtica de fons. I alhora, no deixa de fer gràcia -i d'encoratjar-nos- que qui més cregui en la independència dels catalans siguin els espanyols!

ARA MATEIX NO HI HA PARTIT POLÍTIC que no tingui problemes interns, com prou bé s'ocupen d'assenyalar-se mútuament. Però ja fa temps que el gran drama que té el socialisme espanyol, i el català en especial, és el de manca de projecte ideològic i polític. CiU s'ha atrevit a reconèixer la necessitat de redefinir el catalanisme, i ERC es debat entre el possibilisme i la impaciència. Però els socialistes catalans, enterrat el federalisme de Maragall, no saben si el seu projecte passa per arrencar crostes nacionalistes -i, a través de Bono, menystenir la nació catalana per alimentar el nacionalisme espanyol- o bé si s'han de limitar a prometre una gestió eficaç que llavors Madrid els dinamita. Ara que ho manen tot, no saben què fer de tant poder. És ben cert que Déu dóna faves a qui no té queixals!

Avui 14.12.07

DE LA QUARTA PISTA DEL PRAT JA NO SE'N DIU RES

2007-12-17T09:40:00.000+01:00

Airbus A-380 al Prat?

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB

Fa quinze dies vaig escriure a l'AVUI que l'Airbus A-380 no cabria al Prat, i AENA ho va desmentir al programa de ràdio líder de Catalunya. Avui toca replicar AENA i analitzar si les grans companyies d'aviació, principals usuàries de l'A-380, podran operar des de Barcelona o bé ho faran només a Barajas per a tot l'Estat.

SEGONS AENA, L'AEROPORT DEL PRAT disposa de tres pistes: 07L-25R, 07R-25L i 02-20, de 3.108 x 45 metres, 2.660 x 60 metres i 2.745 x 45 metres, respectivament, amb un capacitat de 90 operacions per hora. Segons la web d'AENA, "la configuració de dues pistes paral·leles permet realitzar operacions instrumentals independents, que és essencial per al funcionament hub de l'aeroport". He contrastat amb diferents enginyers aquesta informació i em diuen que és enganyosa: es poden fer operacions instrumentals diferents a les dues pistes, però no en paral·lel i simultàniament com a l'aeroport de Barajas. Allà poden enlairar-se o aterrar dos avions de manera simultània, mentre que al Prat això no és possible i ni tan sols està previst que operin dos avions a les dues pistes paral·leles al mateix temps: els avions acostumen a enlairar-se per una pista i a aterrar per l'altra. Si al Prat es pogués aterrar i enlairar-se per les dues pistes alhora com a Barajas, Munic i tants altres aeroports europeus, la capacitat dels slots (drets de vol) de l'aeroport de Barcelona es podria multiplicar quasi per tres.
SEGONS AENA, "LA PISTA 07L-25R ha estat allargada fins a 3.743 metres i ampliada fins a 60 metres, fet que permetrà l'operació d'aeronaus de grans dimensions... Això permetrà l'aterratge per la tercera pista i l'enlairament per la pista 07L-25R". He entrat al Google Maps i he mesurat la llargada de les pistes de l'aeroport del Prat per confirmar les informacions d'AENA i aquests són els resultats: pista nova 2,6 km; pista transversal 2,5 km, i pista vella, paral·lela a la nova, 3,7 km. Aquesta llargada s'obté mesurant la pista més enllà de les línies marcades a terra, que indiquen els extrems de seguretat als avions, i és molt justa perquè l'A-380 pugui operar tot l'any des del Prat.

LA LLARGADA MÍNIMA DE SEGURETAT DE PISTA és clau per a l'enlairament d'un avió tan gran com l'A-380 amb el dipòsit ple de combustible. La temperatura exterior, però, en aquest cas és també determinant: més fred significa més densitat i més calor significa menys densitat i, per tant, més llargada de pista necessària. Això fa que la llargada de seguretat recomanada per a l'A-380 es defineixi, a nivell del mar, a una temperatura de referència (15º C) i que calgui fer correccions per a la llargada mínima de la pista segons la temperatura de cada aeroport. Al Prat la correcció a aplicar és d'un 1% per cada grau centígrad per sobre dels 15º. A l'estiu, que és quan hi ha més tràfic a l'aeroport del Prat i se superen fàcilment els 30º, l'A-380 demana un mínim de 3,5 km, marges de seguretat a banda.

ATÈS EL TRÀFIC CREIXENT DEL PRAT i atès que les dues pistes paral·leles no poden operar de manera independent, molt em temo que la majoria de les grans companyies aèries del món optaran per no volar des de Barcelona per raons bàsiques de seguretat, seguint les recomanacions de la mateixa companyia Airbus. Si no fos així, per què a Barajas les pistes s'han fet de 4,4 km i 60 metres d'amplada i al Prat no?

A BARAJAS HI HA QUATRE TERMINALS i quatres pistes independents: pista 18R-36L, 4.440 x 60 metres; pista 18L-36R, 3.500 x 60 metres; pista 15R-33L, 4.100 x 60 metres, i pista 15L-33R, 3.500 x 60 metres. Dues de les pistes superen els 4 km i totes quatre tenen l'amplada mínima per a l'A-380. Barajas està preparat perquè hi puguin aterrar i enlairar-se fins a dos A-380 al mateix temps de manera independent. Si no calgués tanta longitud, atès l'elevat cost de construir cada metre de pista, no caldria tanta distància, però l'A-380 ha de poder operar sempre a plena càrrega i amb total seguretat. Al Prat, en canvi, AENA reconeix que cal aterrar per una pista i enlairar-se per l'altra. I de la quarta pista del Prat, de la qual va parlar l'alcalde Clos el 2001, ja no se'n diu res.

LA COMPANYIA NORD-AMERICANA DELTA, que tot i oferir vols directes de Barcelona a Nova York no podrà operar des de la nova terminal T-Sud, s'ha queixat sovint de no poder fer el manteniment dels seus avions a Barcelona: això li complica enormement la logística i li redueix el nombre de vols que pot oferir. A la companyia barcelonina Vueling li surt més a compte, en lloc d'anar a Barajas a fer el manteniment als hangars que li llogaria Iberia, d'enviar els seus avions buits... a Zuric! Quan es va fer pública al setembre l'assignació de la T-Sud es va dir, a mode de consolació, que Iberia finalment construiria un hangar de manteniment d'avions a Barcelona. És increïble que avui a Europa fins a setze aeroports amb menys tràfic de passatgers que el Prat disposin d'unes instal·lacions tan bàsiques i el Prat encara no. Però la prova del cotó fluix per a l'A-380 a Barcelona és que l'hangar d'Iberia està previst només per a avions petits com els que fa servir Clickair. L'A-380, per tant, no podrà fer el manteniment a Barcelona. President Montilla: no torni a dir mai més que, si el Prat no té vols intercontinentals, és perquè no hi ha mercat. El que cal extirpar és el cinisme de la nostra classe política.

Avui 13.12.07

LA CULPA DE LA BAIXA QUALITAT DE L'ENSENYAMENT A ESPANYA ÉS CULPA D'ERC

2007-12-13T22:32:00.000+01:00

Paraules textuals a Telemadrid en un debat a on casualment no hi havia diversitat ni tendència que no fos la monocromàtica que imposen des dels pals de paller de la Comunitat Autònoma de Madrid: el biregnat d'en Gallardón i la insula monoteista uniformadora de la moral i del pensament d'Aguirre. Realment horrorífic, salvant les distàncies bolivarianes, paralel.lisme amb Chaves a Caracas.

Els realments catalanistes no estan pas a Barcelona, ni a Lleida... sinó que resideixen i treballen a tocar tocar del Carrer Gènova, llaurant camí cap a la Moncloa a ritme i velocitat temeraris, compte que han endurit el Codi de Circulació vial!

Doncs sí, acusaven a ERC i PSOE d'haver escpaçat la "Ley de Humanidades" impulsada pel PP i de l'actual estat de coses, de tal forma que els nacionalistes catalans que reescriuen i tergiversen la història no només han perjudicat la primària a Espanya sinó que promocionen l'adoctrinament identitari.

Plataforma mediàtica propagandística que junt amb l'estil del canal Intereconomia fan pels catalans que passem la setmana a Madrid ens trobem realment a l'extranger.

Curiosament a l'hotel on m'allotjo ofereixen una línia de restauració promoguda per en Ferran Adrià que ofereix en primer terme un "champagne" que un Cava català, o bé un Ribera del Duero abans que un Costers del Segre, perquè no?

Sortosament puc fer-me de tant en quant pà amb tomàquet i veure el POLONIA per internet una estoneta sinó la setmana es faria del tot indigesta.

Això no treu de què amb el nostre sistema educatiu s'ha jugat i molt, de tal forma que ni els mestres de l'ESO se l'han creguda mai i de forma què la indefinició o l'equil.libri preocupi, m'explico. El sistema indi ha creat una universitat elitista d'èxit i exporta mà d'obra tecnològica i en conserva d'alguna, tot i afavorint la importació de la indústria tecnològica. El sistema irlandés ha optat per la rigidesa i l'estabilitat de la planificació de l'ensenyament secundari i universitari com a assumpte d'estat intocable fent dels sistema irlandés el més equil.librat i el més competitiu a curt, mig i llarg termini... On és Espnya ara i Catalunya?

font imatge: http://www.vayatele.com/

P.D. No us perdeu el genial article de Xavier Mir Estratègia del PSC - batalla de crostes.

BUS- LINIES TRANSPORTS PUBLICS-1-2

2007-12-12T15:25:00.000+01:00

Curs Treballador Familiar Les Borges Blanques

2007-12-12T12:35:00.000+01:00

Sis propostes electorals

2007-12-12T10:26:00.000+01:00

El conseller Joan Puigcercós presenta les conclusions de l'informe de la Comissió d'experts per a l'elaboració de la Llei electoral.

En la compareixença al Parlament ha destacat les propostes que considera més significatives per afavorir la participació en les eleccions.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha presentat l'informe de la Comissió d'experts per a l'elaboració de la Llei electoral de Catalunya. La presentació ha tingut lloc en la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, avui, dimarts 11 de desembre. En la compareixença també hi ha participat el president de la Comissió d'experts, Josep Maria Colomer Calsina, i els cinc vocals: Agustí Bosch Gardella, Joan Botella Corral, Jaume Magre Ferran, Josep Maria Reniu Vilamala i Jordi Sauret Pont.

El conseller Joan Puigcercós ha recordat que la Comissió d'experts va ser creada amb l'objectiu d'obtenir el consens necessari dels grups polítics del Parlament i com a punt de partida per a la redacció de la Llei electoral de Catalunya. També ha explicat que "comença a ser hora que el Parlament exerceixi la seva sobirania en la regulació del règim electoral". I ha conclòs que "tenim un nou Estatut i no podem seguir amb un sistema electoral vell".

Sis propostes per afavorir i facilitar la participació electoral

El vot anticipat en persona
La introducció del vot electrònic
La paritat en les candidatures
L'elecció dels diputats en set circumscripcions
La substitució de la llista tancada per una llista oberta o desbloquejada
La Sindicatura Electoral de Catalunya

Font by J.F. MESVILAWEB.CAT

ERC comença a endagar la maquinària electoral de forma creativa i sorpresiva!

2007-12-11T17:25:00.000+01:00

Sembla ser que Esquerra inclourà el castellà en la seva precampanya a les generals. Encertat o no, arriscat o no, innovador, tal qual com el rètol mostrat en el post, pel que fa a captar i consolidar entramat humà, en la línia amb el què vol paper protagonista que creu li pertany per mèrits propis, el ser liders de la nacionalització de l' esquerra amb tarannà integrador i en clima més aviat de suma i no pas de resta... El temps dirà!

Manifest extret de www.decidim.cat

2007-12-11T16:34:00.000+01:00

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.
Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.
El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.
Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.
És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:
Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col•lectiva.
El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.
I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per
articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
1.-contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
2.-realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
3.-fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
4.-ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
5.-emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

Fets, i no Paraules by Vicent Partal

2007-12-11T10:48:00.000+01:00

per Vicent Partal

La Carrasqueta: fets, i no paraules.

Fet: anit funcionaris del govern valencià van entrar al repetidor de La Carrasqueta i van tancar les emissions de TV3. Fet: Barrionuevo i Zaplana havien intentat tots dos tancar aquestes emissions i no van poder perquè la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, s'hi va plantar. Fet: ara ha estat diferent. Fet: tot arrenca de que Montilla (quan era ministre) i Puigcercós (quan no era encara conseller) van demanar a ACPV canviar a digital per a poder fer un favor a La Sexta amb la freqüència analògica. El pacte implicava, segons ells, guanyar per a sempre quatre cadenes en digital al País Valencià. Fet: Montilla i Puigcercós ara estan callats i han oblidat el que van prometre. Fet: després de més de vint anys Alacant no veu TV3.

Fet: el president de la Generalitat de Catalunya encara és hora que diga alguna cosa. Fet: el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya afirma que està a punt d'arribar a un acord per a poder veure legalment TV3 al País Valencià. Fet: durant més de vint anys TV3 s'ha vist de forma il·legal però s'ha vist. Fet: ara no es veu com a mínim ja a Alacant. Fet: l'acord que preveu el conseller inclou com a màxim la possibilitat de que es veja només TV3 i en qualsevol cas condemna Canal33, 3/24 i K3. Fet: la Generalitat de Catalunya ha afirmat sempre que tancar un repetidor seria un gest hostil de la Generalitat Valenciana. Fet: ja l'han tancat.

Fet: assegurar la recepció de TV3 al País Valencià era tan senzill com que el ministre Clos recordara a la Generalitat Valenciana que aquella freqüència era del ministeri i que, per tant, la Generalitat Valenciana no tenia res a dir-hi. Fet: per això precisament el ministre Montilla l'havia cedit a ACPV, perquè era seua. I per això l'encara no conseller Puigcercós estava allí: per a garantir que no hi hauria problemes. Fet: hi ha hagut tots els problemes.

Fet: tots s'han embolicat fins a l'extrem que el ministre Clos ha atorgat a la Generalitat Valenciana un repetidor per a veure les teles de les "comunitats veïnes", sense escriure-hi cap referència a l'arrel del problema: els valencians hem demostrat de sobre al llarg d'anys que volem veure la tele en català. Fet: la Generalitat Valenciana ja ha dit que té un acord per a veure la tele de Múrcia -comunitat veïna, efectivament. Fet: no hi ha cap acord amb la Generalitat de Catalunya i si el hi ha serà totalment de mínims, només una cadena, les altres tres condemnades.

Fet: El PSC i Esquerra Republicana van demanar un favor a Acció Cultural del País Valencià, oferint-li a canvi la seguretat de que l'epopeia de l'emissió de TV3 al País Valencià quedaria finalment solventada amb èxit perquè passaria a emetre en digital, per freqüència del ministeri i augmentaria de dos a quatre canals. Fet: el resultat és que ja no es veu TV3 -de moment a Alacant.

Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat. Paraules: recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras?

Vicent Partal director@vilaweb.cat

GORA l'edil de EA per la seva determinació i integritat. AIXÒ ÉS FER POLÍTICA MUNICIPAL, la resta realment son temes molt menors!

2007-12-11T01:46:00.000+01:00

Detenido un hombre por intentar sobornar a un edil de Laguardia 05/12/2007
Al parecer, el arrestado ofreció "una importante cantidad de dinero" al edil de la localidad alavesa con el objetivo de influir en su voto sobre el proyecto de construcción de un campo de golf.
La Ertzaintza ha detenido hoy en Laguardia a un hombre acusado de intentar sobornar a un edil del Ayuntamiento de esta localidad alavesa para intentar influir en su voto sobre una propuesta de construcción de un campo de golf, según ha informado el Departamento vasco de Interior.
El arresto se ha producido fruto del dispositivo de vigilancia puesto en marcha esta mañana por la Policía vasca en Laguardia.
Según han podido confirmar los agentes encargados de este operativo, un particular llegó a ofrecer "una importante cantidad de dinero" a un concejal del Ayuntamiento de esta localidad en relación a una propuesta para la construcción de un campo de golf.
Una vez confirmado el supuesto soborno, los agentes han procedido a la detención de este individuo, que ha sido trasladado a dependencias policiales y será puesto a disposición judicial cuando queden finalizados los trámites policiales.
La Policía vasca mantiene abierta la investigación sobre este asunto.

+ news

+ info, el PP nega qualsevol vinculació amb el subjecte de La Rioja que volia sobornar per una suma que va ascendir a 90000 euros al regidor de Laguardia

AGENDA CULTURAL i D'ACTIVITATS DE DESEMBRE

2007-12-08T13:18:00.000+01:00

Us recomano a que visiteu el web CASTELLDANS.CAT , nous continguts, noves fotografies de la Festa de l'Oli 2007, noves activitats...

Esperem que ben aviat em poguem gaudir-ne tots plenament de la informació municipal.

A banda de què la solució pel que fa als pregons on-line no solucionarà l'accès generalitzat de tots els veïns i veïnes, si des de l'ajuntament es tira endavant una solució de consulta de pregons i bans municipals via contestador telefònic, el cert és que n'haurem avançat força.

A reveure.

AL POBLE DE CATALUNYA

2007-12-08T12:02:00.000+01:00

COMUNICAT DE LES I ELS PERIODISTES DELS DIFERENTS MITJANS PÚBLICS DE COMUNICACIÓ DE CATALUNYA

Els i les periodistes que treballem als Mijtans de Comunicació Públics de Catalunya hem decidit enviar privadamant un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana als nostres llocs de treball. Aquest correu s'envia voluntà riament, i de manera particular, a les families, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o el doneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.

1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mijtans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya-Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya, Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mijtana,COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables de mobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.

2.-Igualment, rebutjem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de l'independència de Catalunya.

3.- Els i les periodistes que treballem als Mijtans Públics tenim, aixó sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mijtans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mijtans Públics hem aconseguit el lloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, a més, per sentència dels tribunals.

4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passat Primer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2.006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de Febrer de l'any 2.003. En cap cas la vam donar nosaltres.

5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de Juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport del Prat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s'enlairesin amb els passatgers sense les seves maletes, així com de l'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud desde el Peatge de Tarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcional per part del Giovern Català, i també de la interrupció del Servei de Rodalies en tres línies de RENFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'Octubre fins el 30 de Novembre.

6.- Aquests esdeveniments han sigut objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben les infraestructures bàsiques al Principat pero en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabllitat d'aquest col.lectiu professional la seva solució, pero si la d'informar. Per aixó som periodistes amb criteri.

7.- Quan els i les periodistes esn hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passda pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els euros que aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia més completa que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació. Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i les periodistes catalans, i fins itot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència públlica. Tampoc ens ho hem inventat.

8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem l'independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca qui te sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicil familiar. Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d'aqesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, pero sense influir a l'hora de donar la notícia. Per aixó tenim un Còdig Deontòligic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col.legi de Periodistes de Catalunya, organsime que, en breu, s'adreçarà, si pot, públicament.

9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, recongetu per les Nacions Unides que nosaltres respectem desde el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a quualsevol país europeu. Mai des de la transició, ni en la pitjor epoca del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de l'invasió de l'Iraq, haviem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: Els advocats/des? , els/les mestres?

10.-Igualment ens veiem en l'obligacó d'aclarir que la decisió dels ex-presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragal i Mira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i ex-primeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà. A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.

Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col.legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situació de Catalunya, hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el País Basc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió que les seves respectives poblacions prenguin lliurement.

El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de Març en veure el que ens cau a sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, d'avant-ma ,amb la vostra comprensió.