REFORMAR LA CONSTITUCIÓN SIN CAMBIARLA

Utilizaré mi lengua materna por excelencia: el castellano, aunque me considero enteramente y, ante todo, primero catalán y después vasco, con nacionalidad española.

Utilizo el castellano no por sentirme mejor o peor, sino porque creo que la ocasión bien lo merece y es que intentar replicarle -además de acercarme y esforzarme en idioma castellano que todos tenemos la obligación de conocer y el derecho de utilizar- pues, como Ud. bien dice es de obligado conocimiento.

Permítame, aunque doctor en derecho y mejor jurista, Don Manuel Jiménez de Parga, miembro de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, apuntillarle, humilde pero contundentemente, a quien en su día me inspiró, animó, motivó y no es que hoy día ya no causen ese efecto en mi su bagage personal y profesional, sino que me sorprende tanto el sesgo como la solución líquida insoluble resultante entre lo estrictamente político y/o moral y lo rigurosamente jurídico.

En realidad tuve el honor de asistir, aún lo recuerdo, a una ponencia suya en la Universidad de Lleida, con motivo de una interesante jornada sobre el Estado de las Autonomías.

No es medido, ni equidistante ni goza de la suficiente solvencia a mi parecer, evidenciando realmente su desconocimiento de País Vasco y Cataluña, en su artículo publicitado en ABC REFORMAR LA CONSTITUCIÓN SIN DESTRUIRLA, soy partidario de que existe una errata, es "CAMBIARLA" y no "destruirla".

¿Es respetuoso, por no decir totalmente incierto...?

-Que los partidos bisagra (entiendo que alude a ERC-CiU-PNV-CHA-BNG-CC, etc) no son los que facilitan el funcionamiento de las democracias de bipartidismo dominante, ya que tales partidos, donde existen (no cita dónde existen, interesadamente o no!), se extienden por todo el territorio del Estado, con dimensiones espaciales iguales a las de los dos grandes y que del respeto a las minorías la Constitución española también hace bandera como buen texto.

-Que unos partidos con solamente arraigo en unas zonas territoriales reducidas se erijan en árbitros de toda la política nacional (está totalmente seguro de qué es pernicioso o en todo caso totalmente contrastado este punto; de todas formas, cuando usted utiliza árbitro no concreta la amplitud o verdadero concepto en su argumentación, interesadamente o no! Quiero pensar que por falta de espacio o espacio reducido)

-Que las papeletas de voto no tienen el mismo valor en unos sitios y en otros me parece, de ser afirmado sin más matices y en el contexto de su exposición.

-Que con la aprobación del título VIII de la Constitución se dejaron las puertas abiertas ingenuamente (con ingenuidad dice Vd. ¿de quien y quien propició tal engaño o cedió ante tal maniobra? Qué ente o personas poderosísimas fue/ron éste/os?) los políticos se lanzaron a reestructurar la organización territorial de España tras la transición, dejándolas abiertas para que los independentistas pudieran amenazar (¿a quién y por cuenta de quién se amenaza? ¿porqué amenaza?) un día con utilizarlas.

-Que si en virtud del artículo 150.2 de la Constitución todas las facultades de las Comunidades Autónomas delegadas son susceptibles del sentido inverso es más bien INVOLUCIONAR la CONSTITUCIÓN o DESTRUIR su espíritu nuclear y primigenio, fundacional o constituyente, es obviar las causas político-coyunturales en pro de unas consecuencias manipuladas por no se sabe bien porqué. Parece más bien, no querer ver posibilidades a un texto legal y por ende negarle toda proyección de mejora y transformación.

Podría compartir el resto de su opinión pero realmente la reducida porción de su artículo a este compatriota suyo, el que suscribe, residente en una reducida parte del Estado que vota, ha votado o votará, también precisamente, a uno de esos partidos bisagra observa que mientras muchos nos apasionamos por acercar posiciones y leer ABC, MUNDO o mirar TELEMADRID para intentar comprender y mirar en qué nos parecemos en lugar de en qué nos diferenciamos, realmente nos desmotiva.

En aquellas jornadas sobre el Estado de las Autonomías, hacia 1990, en Lleida, en la conclusión del evento, por cierto, ya fue más bien cercana a la evolución mixta hacia el Federalismo Americano y el modelo de los länder alemanes, y se propugnaba por aquellas fechas un ensayo de Raimon Obiols y lo que el denominaba el Federalismo asimétrico, si su artículo no es involucionar o la llamada "resistencia al cambio" que baje nuestro Señor y lo vea.

Es realmente perverso obviar antecedentes de hecho y de derecho, histórico-políticos si es que realmente se busca la luz, la objetividad y la equidistancia en un tema como el de la REFORMA DE LA CONSTITUCIÓN, sino el enconamiento territorial cada vez es mayor.

Sus letras no han ayudado apreciado doctor Jiménez de Parga. De todas formas, yo siempre digo que hasta que el ex-balugrana Josep Guardiola no entrene al Real Madrid o la Selección Española no empezaremos a entendernos, o sea que no creo que de momento va para largo.

El refundat Institut Ramon Llull ja és una realitat, l'autèntic impuls que la Cultura necessitava.

Els governs català, balear i andorrà arriben a un acord històric per refundar l'Institut Ramon Llull.
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; el president del Govern balear, Francesc Antich, i el ministre de Cultura i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra, Juli Minoves, han acordat avui a Palma refundar l'Institut Ramon Llull (IRL) per donar cabuda als tres executius i seguir treballant per la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana.

Tant poder per no res

DÉU DÓNA FAVES A QUI NO TÉ QUEIXALS

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i periodista / salvador.cardus@uab.cat

L'impediment de la recepció de TV3 i la resta de canals de la televisió pública catalana al País Valencià és tan extraordinàriament escandalós que en un país de cultura democràtica sòlida s'hi aixecaria una onada de protestes per part d'intel·lectuals, polítics, periodistes i tota mena d'institucions acadèmiques, polítiques, culturals i econòmiques. De fet, en un marc polític radicalment democràtic, ningú no s'hauria atrevit a tancar uns repetidors de televisió amb pretextos legalistes aplicats arbitràriament en un espai on predomina la alegalitat. Però no és el cas. Per raons ben diferents, ja vàrem veure tancar diaris bascos sense que les protestes anessin més enllà dels que sempre se senten compromesos amb la radicalitat democràtica. El dèficit democràtic segueix essent el nostre gran problema polític i, de fet, el primer que caldrà resoldre davant de qualsevol projecte de futur.

I ÉS QUE ALS ESPANYOLS la sensibilitat comunicativa els cou per una altra banda. Sense sortir de casa, aquí n'hi ha a qui pica la crosta nacionalista. Vegi's que ens seguim movent pel terreny d'una cultura democràtica tan prima que ni la podem anomenar epidèrmica i on les sensibilitats partidistes són tan fortes que no s'aturen davant la temptació "d'arrencar" allò que molesta. Que les opcions que no són la pròpia siguin qualificades de "crostes", ja és tot un indici del valor i el respecte que es dóna al pluralisme ideològic. Però, a més a més, si resulta que pel que fa a terreny ocupat per les posicions nacionalistes en l'espai comunicatiu català, no passem de ser una crosta, és a dir, una petita molèstia, que se'n persegueixi la desaparició és una veritable poca-soltada.

ARA BÉ, AL DIPUTAT SOCIALISTA JOAN FERRAN -algú de qui no es pot sospitar que no calculi molt bé les seves paraules i el moment de dir-les- només l'existència d'un feble espai de comunicació nacional, amb independència dels continguts que hi circulin, ja li sembla massa concessió a la realitat catalana. Ens podem imaginar què pensa del cas de TV3 al País Valencià. Una opinió que em temo que no és tan restringida com algú pugui pensar. En un cert sentit, hi coincidia el seu company de partit i diputat a Madrid Manuel Mas, quan deia -com recollia dimecres l'AVUI- que per motius històrics, la creació i desenvolupament de TV3 era una criatura pujolista. Sempre hem sabut que més que no pas que Jordi Pujol s'apropiés de Catalunya, de la representació d'un sentit profund de pertinença, del patriotisme bàsic que cal per construir una nació, tot això va ser cedit -per no dir regalat- pel PSC a Jordi Pujol. El PSC sempre ha tingut l'hegemonia ideològica entre els periodistes i els mitjans de comunicació catalans i ha menyspreat, per irrellevant, la representació minoritària de les posicions nacionalistes en aquests àmbits. Però just ara que s'ha quedat amb tot el poder però sense projecte, s'adona que la minoria nacionalista -ja sé que hauria de dir "el catalanisme sobiranista"- és l'únic que té un relat fort, una història per explicar, un horitzó per dibuixar i és just això el que li fa picor, i mira de gratar per veure si ho arrenca.

TOT PLEGAT SEMBLA QUE RESPON A LA POR BÀSICA de tot partit que governa: la de perdre el poder. S'acosten eleccions, i PSC i PSOE són conscients de la feblesa de les seves posicions. I quan es té por d'un mal resultat, tota molèstia, per petita que sigui, és gran. És aquesta por, també, la que explica els comportaments surrealistes de ministres com en Moratinos, que a l'hora de considerar la futura independència de Kosovo es veu obligat a deixar entendre que això no valdrà per a Catalunya o el País Basc, posant la bena abans de la ferida. Per no esmentar l'editorial d'El Mundo de dimarts passat, que, després de retreure la tebior del govern espanyol davant les pretensions d'independència de Kosovo, tenia la barra d'acabar així: "Ante la voracidad manipuladora de nuestros separatistas, de nada servirá esgrimir diferencias históricas o particularismos geopolíticos". La tesi d'El Mundo era que a Kosovo no se li hauria de permetre la independència per si de cas els catalans ens envalentíem. El de sempre: una gran cultura democràtica de fons. I alhora, no deixa de fer gràcia -i d'encoratjar-nos- que qui més cregui en la independència dels catalans siguin els espanyols!

ARA MATEIX NO HI HA PARTIT POLÍTIC que no tingui problemes interns, com prou bé s'ocupen d'assenyalar-se mútuament. Però ja fa temps que el gran drama que té el socialisme espanyol, i el català en especial, és el de manca de projecte ideològic i polític. CiU s'ha atrevit a reconèixer la necessitat de redefinir el catalanisme, i ERC es debat entre el possibilisme i la impaciència. Però els socialistes catalans, enterrat el federalisme de Maragall, no saben si el seu projecte passa per arrencar crostes nacionalistes -i, a través de Bono, menystenir la nació catalana per alimentar el nacionalisme espanyol- o bé si s'han de limitar a prometre una gestió eficaç que llavors Madrid els dinamita. Ara que ho manen tot, no saben què fer de tant poder. És ben cert que Déu dóna faves a qui no té queixals!

Avui 14.12.07

DE LA QUARTA PISTA DEL PRAT JA NO SE'N DIU RES

Airbus A-380 al Prat?

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB

Fa quinze dies vaig escriure a l'AVUI que l'Airbus A-380 no cabria al Prat, i AENA ho va desmentir al programa de ràdio líder de Catalunya. Avui toca replicar AENA i analitzar si les grans companyies d'aviació, principals usuàries de l'A-380, podran operar des de Barcelona o bé ho faran només a Barajas per a tot l'Estat.

SEGONS AENA, L'AEROPORT DEL PRAT disposa de tres pistes: 07L-25R, 07R-25L i 02-20, de 3.108 x 45 metres, 2.660 x 60 metres i 2.745 x 45 metres, respectivament, amb un capacitat de 90 operacions per hora. Segons la web d'AENA, "la configuració de dues pistes paral·leles permet realitzar operacions instrumentals independents, que és essencial per al funcionament hub de l'aeroport". He contrastat amb diferents enginyers aquesta informació i em diuen que és enganyosa: es poden fer operacions instrumentals diferents a les dues pistes, però no en paral·lel i simultàniament com a l'aeroport de Barajas. Allà poden enlairar-se o aterrar dos avions de manera simultània, mentre que al Prat això no és possible i ni tan sols està previst que operin dos avions a les dues pistes paral·leles al mateix temps: els avions acostumen a enlairar-se per una pista i a aterrar per l'altra. Si al Prat es pogués aterrar i enlairar-se per les dues pistes alhora com a Barajas, Munic i tants altres aeroports europeus, la capacitat dels slots (drets de vol) de l'aeroport de Barcelona es podria multiplicar quasi per tres.

SEGONS AENA, "LA PISTA 07L-25R ha estat allargada fins a 3.743 metres i ampliada fins a 60 metres, fet que permetrà l'operació d'aeronaus de grans dimensions... Això permetrà l'aterratge per la tercera pista i l'enlairament per la pista 07L-25R". He entrat al Google Maps i he mesurat la llargada de les pistes de l'aeroport del Prat per confirmar les informacions d'AENA i aquests són els resultats: pista nova 2,6 km; pista transversal 2,5 km, i pista vella, paral·lela a la nova, 3,7 km. Aquesta llargada s'obté mesurant la pista més enllà de les línies marcades a terra, que indiquen els extrems de seguretat als avions, i és molt justa perquè l'A-380 pugui operar tot l'any des del Prat.

LA LLARGADA MÍNIMA DE SEGURETAT DE PISTA és clau per a l'enlairament d'un avió tan gran com l'A-380 amb el dipòsit ple de combustible. La temperatura exterior, però, en aquest cas és també determinant: més fred significa més densitat i més calor significa menys densitat i, per tant, més llargada de pista necessària. Això fa que la llargada de seguretat recomanada per a l'A-380 es defineixi, a nivell del mar, a una temperatura de referència (15º C) i que calgui fer correccions per a la llargada mínima de la pista segons la temperatura de cada aeroport. Al Prat la correcció a aplicar és d'un 1% per cada grau centígrad per sobre dels 15º. A l'estiu, que és quan hi ha més tràfic a l'aeroport del Prat i se superen fàcilment els 30º, l'A-380 demana un mínim de 3,5 km, marges de seguretat a banda.

ATÈS EL TRÀFIC CREIXENT DEL PRAT i atès que les dues pistes paral·leles no poden operar de manera independent, molt em temo que la majoria de les grans companyies aèries del món optaran per no volar des de Barcelona per raons bàsiques de seguretat, seguint les recomanacions de la mateixa companyia Airbus. Si no fos així, per què a Barajas les pistes s'han fet de 4,4 km i 60 metres d'amplada i al Prat no?

A BARAJAS HI HA QUATRE TERMINALS i quatres pistes independents: pista 18R-36L, 4.440 x 60 metres; pista 18L-36R, 3.500 x 60 metres; pista 15R-33L, 4.100 x 60 metres, i pista 15L-33R, 3.500 x 60 metres. Dues de les pistes superen els 4 km i totes quatre tenen l'amplada mínima per a l'A-380. Barajas està preparat perquè hi puguin aterrar i enlairar-se fins a dos A-380 al mateix temps de manera independent. Si no calgués tanta longitud, atès l'elevat cost de construir cada metre de pista, no caldria tanta distància, però l'A-380 ha de poder operar sempre a plena càrrega i amb total seguretat. Al Prat, en canvi, AENA reconeix que cal aterrar per una pista i enlairar-se per l'altra. I de la quarta pista del Prat, de la qual va parlar l'alcalde Clos el 2001, ja no se'n diu res.

LA COMPANYIA NORD-AMERICANA DELTA, que tot i oferir vols directes de Barcelona a Nova York no podrà operar des de la nova terminal T-Sud, s'ha queixat sovint de no poder fer el manteniment dels seus avions a Barcelona: això li complica enormement la logística i li redueix el nombre de vols que pot oferir. A la companyia barcelonina Vueling li surt més a compte, en lloc d'anar a Barajas a fer el manteniment als hangars que li llogaria Iberia, d'enviar els seus avions buits... a Zuric! Quan es va fer pública al setembre l'assignació de la T-Sud es va dir, a mode de consolació, que Iberia finalment construiria un hangar de manteniment d'avions a Barcelona. És increïble que avui a Europa fins a setze aeroports amb menys tràfic de passatgers que el Prat disposin d'unes instal·lacions tan bàsiques i el Prat encara no. Però la prova del cotó fluix per a l'A-380 a Barcelona és que l'hangar d'Iberia està previst només per a avions petits com els que fa servir Clickair. L'A-380, per tant, no podrà fer el manteniment a Barcelona. President Montilla: no torni a dir mai més que, si el Prat no té vols intercontinentals, és perquè no hi ha mercat. El que cal extirpar és el cinisme de la nostra classe política.

Avui 13.12.07

LA CULPA DE LA BAIXA QUALITAT DE L'ENSENYAMENT A ESPANYA ÉS CULPA D'ERC

Paraules textuals a Telemadrid en un debat a on casualment no hi havia diversitat ni tendència que no fos la monocromàtica que imposen des dels pals de paller de la Comunitat Autònoma de Madrid: el biregnat d'en Gallardón i la insula monoteista uniformadora de la moral i del pensament d'Aguirre. Realment horrorífic, salvant les distàncies bolivarianes, paralel.lisme amb Chaves a Caracas.

Els realments catalanistes no estan pas a Barcelona, ni a Lleida... sinó que resideixen i treballen a tocar tocar del Carrer Gènova, llaurant camí cap a la Moncloa a ritme i velocitat temeraris, compte que han endurit el Codi de Circulació vial!

Doncs sí, acusaven a ERC i PSOE d'haver escpaçat la "Ley de Humanidades" impulsada pel PP i de l'actual estat de coses, de tal forma que els nacionalistes catalans que reescriuen i tergiversen la història no només han perjudicat la primària a Espanya sinó que promocionen l'adoctrinament identitari.

Plataforma mediàtica propagandística que junt amb l'estil del canal Intereconomia fan pels catalans que passem la setmana a Madrid ens trobem realment a l'extranger.

Curiosament a l'hotel on m'allotjo ofereixen una línia de restauració promoguda per en Ferran Adrià que ofereix en primer terme un "champagne" que un Cava català, o bé un Ribera del Duero abans que un Costers del Segre, perquè no?

Sortosament puc fer-me de tant en quant pà amb tomàquet i veure el POLONIA per internet una estoneta sinó la setmana es faria del tot indigesta.

Això no treu de què amb el nostre sistema educatiu s'ha jugat i molt, de tal forma que ni els mestres de l'ESO se l'han creguda mai i de forma què la indefinició o l'equil.libri preocupi, m'explico. El sistema indi ha creat una universitat elitista d'èxit i exporta mà d'obra tecnològica i en conserva d'alguna, tot i afavorint la importació de la indústria tecnològica. El sistema irlandés ha optat per la rigidesa i l'estabilitat de la planificació de l'ensenyament secundari i universitari com a assumpte d'estat intocable fent dels sistema irlandés el més equil.librat i el més competitiu a curt, mig i llarg termini... On és Espnya ara i Catalunya?

font imatge: http://www.vayatele.com/

P.D. No us perdeu el genial article de Xavier Mir Estratègia del PSC - batalla de crostes.

BUS- LINIES TRANSPORTS PUBLICS-1-2

Curs Treballador Familiar Les Borges Blanques

Sis propostes electorals

El conseller Joan Puigcercós presenta les conclusions de l'informe de la Comissió d'experts per a l'elaboració de la Llei electoral.

En la compareixença al Parlament ha destacat les propostes que considera més significatives per afavorir la participació en les eleccions.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha presentat l'informe de la Comissió d'experts per a l'elaboració de la Llei electoral de Catalunya. La presentació ha tingut lloc en la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, avui, dimarts 11 de desembre. En la compareixença també hi ha participat el president de la Comissió d'experts, Josep Maria Colomer Calsina, i els cinc vocals: Agustí Bosch Gardella, Joan Botella Corral, Jaume Magre Ferran, Josep Maria Reniu Vilamala i Jordi Sauret Pont.

El conseller Joan Puigcercós ha recordat que la Comissió d'experts va ser creada amb l'objectiu d'obtenir el consens necessari dels grups polítics del Parlament i com a punt de partida per a la redacció de la Llei electoral de Catalunya. També ha explicat que "comença a ser hora que el Parlament exerceixi la seva sobirania en la regulació del règim electoral". I ha conclòs que "tenim un nou Estatut i no podem seguir amb un sistema electoral vell".

Sis propostes per afavorir i facilitar la participació electoral

El vot anticipat en persona
La introducció del vot electrònic
La paritat en les candidatures
L'elecció dels diputats en set circumscripcions
La substitució de la llista tancada per una llista oberta o desbloquejada
La Sindicatura Electoral de Catalunya

Font by J.F. MESVILAWEB.CAT

ERC comença a endagar la maquinària electoral de forma creativa i sorpresiva!

Sembla ser que Esquerra inclourà el castellà en la seva precampanya a les generals. Encertat o no, arriscat o no, innovador, tal qual com el rètol mostrat en el post, pel que fa a captar i consolidar entramat humà, en la línia amb el què vol paper protagonista que creu li pertany per mèrits propis, el ser liders de la nacionalització de l' esquerra amb tarannà integrador i en clima més aviat de suma i no pas de resta... El temps dirà!

Manifest extret de www.decidim.cat

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.
Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.
El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.
Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.
És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:
Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col•lectiva.
El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.
I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per
articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
1.-contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
2.-realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
3.-fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
4.-ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
5.-emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

Fets, i no Paraules by Vicent Partal

per Vicent Partal

La Carrasqueta: fets, i no paraules.

Fet: anit funcionaris del govern valencià van entrar al repetidor de La Carrasqueta i van tancar les emissions de TV3. Fet: Barrionuevo i Zaplana havien intentat tots dos tancar aquestes emissions i no van poder perquè la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, s'hi va plantar. Fet: ara ha estat diferent. Fet: tot arrenca de que Montilla (quan era ministre) i Puigcercós (quan no era encara conseller) van demanar a ACPV canviar a digital per a poder fer un favor a La Sexta amb la freqüència analògica. El pacte implicava, segons ells, guanyar per a sempre quatre cadenes en digital al País Valencià. Fet: Montilla i Puigcercós ara estan callats i han oblidat el que van prometre. Fet: després de més de vint anys Alacant no veu TV3.

Fet: el president de la Generalitat de Catalunya encara és hora que diga alguna cosa. Fet: el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya afirma que està a punt d'arribar a un acord per a poder veure legalment TV3 al País Valencià. Fet: durant més de vint anys TV3 s'ha vist de forma il·legal però s'ha vist. Fet: ara no es veu com a mínim ja a Alacant. Fet: l'acord que preveu el conseller inclou com a màxim la possibilitat de que es veja només TV3 i en qualsevol cas condemna Canal33, 3/24 i K3. Fet: la Generalitat de Catalunya ha afirmat sempre que tancar un repetidor seria un gest hostil de la Generalitat Valenciana. Fet: ja l'han tancat.

Fet: assegurar la recepció de TV3 al País Valencià era tan senzill com que el ministre Clos recordara a la Generalitat Valenciana que aquella freqüència era del ministeri i que, per tant, la Generalitat Valenciana no tenia res a dir-hi. Fet: per això precisament el ministre Montilla l'havia cedit a ACPV, perquè era seua. I per això l'encara no conseller Puigcercós estava allí: per a garantir que no hi hauria problemes. Fet: hi ha hagut tots els problemes.

Fet: tots s'han embolicat fins a l'extrem que el ministre Clos ha atorgat a la Generalitat Valenciana un repetidor per a veure les teles de les "comunitats veïnes", sense escriure-hi cap referència a l'arrel del problema: els valencians hem demostrat de sobre al llarg d'anys que volem veure la tele en català. Fet: la Generalitat Valenciana ja ha dit que té un acord per a veure la tele de Múrcia -comunitat veïna, efectivament. Fet: no hi ha cap acord amb la Generalitat de Catalunya i si el hi ha serà totalment de mínims, només una cadena, les altres tres condemnades.

Fet: El PSC i Esquerra Republicana van demanar un favor a Acció Cultural del País Valencià, oferint-li a canvi la seguretat de que l'epopeia de l'emissió de TV3 al País Valencià quedaria finalment solventada amb èxit perquè passaria a emetre en digital, per freqüència del ministeri i augmentaria de dos a quatre canals. Fet: el resultat és que ja no es veu TV3 -de moment a Alacant.

Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat. Paraules: recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras?

Vicent Partal director@vilaweb.cat

GORA l'edil de EA per la seva determinació i integritat. AIXÒ ÉS FER POLÍTICA MUNICIPAL, la resta realment son temes molt menors!

Detenido un hombre por intentar sobornar a un edil de Laguardia 05/12/2007
Al parecer, el arrestado ofreció "una importante cantidad de dinero" al edil de la localidad alavesa con el objetivo de influir en su voto sobre el proyecto de construcción de un campo de golf.
La Ertzaintza ha detenido hoy en Laguardia a un hombre acusado de intentar sobornar a un edil del Ayuntamiento de esta localidad alavesa para intentar influir en su voto sobre una propuesta de construcción de un campo de golf, según ha informado el Departamento vasco de Interior.
El arresto se ha producido fruto del dispositivo de vigilancia puesto en marcha esta mañana por la Policía vasca en Laguardia.
Según han podido confirmar los agentes encargados de este operativo, un particular llegó a ofrecer "una importante cantidad de dinero" a un concejal del Ayuntamiento de esta localidad en relación a una propuesta para la construcción de un campo de golf.
Una vez confirmado el supuesto soborno, los agentes han procedido a la detención de este individuo, que ha sido trasladado a dependencias policiales y será puesto a disposición judicial cuando queden finalizados los trámites policiales.
La Policía vasca mantiene abierta la investigación sobre este asunto.

+ news

+ info, el PP nega qualsevol vinculació amb el subjecte de La Rioja que volia sobornar per una suma que va ascendir a 90000 euros al regidor de Laguardia

AGENDA CULTURAL i D'ACTIVITATS DE DESEMBRE

Us recomano a que visiteu el web CASTELLDANS.CAT , nous continguts, noves fotografies de la Festa de l'Oli 2007, noves activitats...

Esperem que ben aviat em poguem gaudir-ne tots plenament de la informació municipal.

A banda de què la solució pel que fa als pregons on-line no solucionarà l'accès generalitzat de tots els veïns i veïnes, si des de l'ajuntament es tira endavant una solució de consulta de pregons i bans municipals via contestador telefònic, el cert és que n'haurem avançat força.

A reveure.

AL POBLE DE CATALUNYA

COMUNICAT DE LES I ELS PERIODISTES DELS DIFERENTS MITJANS PÚBLICS DE COMUNICACIÓ DE CATALUNYA

Els i les periodistes que treballem als Mijtans de Comunicació Públics de Catalunya hem decidit enviar privadamant un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana als nostres llocs de treball. Aquest correu s'envia voluntà riament, i de manera particular, a les families, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o el doneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.

1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mijtans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya-Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya, Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mijtana,COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables de mobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.

2.-Igualment, rebutjem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de l'independència de Catalunya.

3.- Els i les periodistes que treballem als Mijtans Públics tenim, aixó sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mijtans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mijtans Públics hem aconseguit el lloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, a més, per sentència dels tribunals.

4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passat Primer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2.006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de Febrer de l'any 2.003. En cap cas la vam donar nosaltres.

5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de Juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport del Prat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s'enlairesin amb els passatgers sense les seves maletes, així com de l'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud desde el Peatge de Tarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcional per part del Giovern Català, i també de la interrupció del Servei de Rodalies en tres línies de RENFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'Octubre fins el 30 de Novembre.

6.- Aquests esdeveniments han sigut objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben les infraestructures bàsiques al Principat pero en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabllitat d'aquest col.lectiu professional la seva solució, pero si la d'informar. Per aixó som periodistes amb criteri.

7.- Quan els i les periodistes esn hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passda pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els euros que aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia més completa que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació. Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i les periodistes catalans, i fins itot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència públlica. Tampoc ens ho hem inventat.

8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem l'independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca qui te sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicil familiar. Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d'aqesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, pero sense influir a l'hora de donar la notícia. Per aixó tenim un Còdig Deontòligic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col.legi de Periodistes de Catalunya, organsime que, en breu, s'adreçarà, si pot, públicament.

9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, recongetu per les Nacions Unides que nosaltres respectem desde el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a quualsevol país europeu. Mai des de la transició, ni en la pitjor epoca del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de l'invasió de l'Iraq, haviem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: Els advocats/des? , els/les mestres?

10.-Igualment ens veiem en l'obligacó d'aclarir que la decisió dels ex-presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragal i Mira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i ex-primeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà. A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.

Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col.legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situació de Catalunya, hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el País Basc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió que les seves respectives poblacions prenguin lliurement.

El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de Març en veure el que ens cau a sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, d'avant-ma ,amb la vostra comprensió.

JA TENIM OPERATIVA LA WEB CASTELLDANS.CAT

Us comunico que a partir d'avui ja tenim operativa la web municipal CASTELLDANS.CAT.

Espero que la puguem gaudir i aprofitar tots els ciutadans del nostre poble.

Us convido a que la visiteu força i en feu un bon ús.

ANIMUS IOCANDI

font: ANIMUS IOCANDI-vilaweb.cat

El conseller Tresserras ha inaugurat el nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal

font: Cultura i Mitjans.com

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació assegura que l'equipament "serà una peça clau del nou sistema de museus de Catalunya i que donarà servei als museus de la zona".

Ubicat en un edifici de prop de 7.000 metres quadrats, el museu ha suposat una inversió de 18 milions d'euros.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha inaugurat avui el nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal. Durant l'acte, el conseller ha manifestat que el nou museu "és una peça estratègica dintre del conjunt de museus de Catalunya, que s'inscriu en la nova política de museus de la Generalitat". Tresserras també ha dit que aquest nou equipament cultural "contribuirà a equilibrar el territori alhora que prestarà serveis als museus de la seva àrea d'influència".

Joan Manuel Tresserras ha agraït la tasca duta a terme per totes les persones que han estat implicades en el projecte, especialment els darrers bisbes de Lleida. També ha destacat "la rigorosa selecció" de les peces que s'hi exposen i ha afegit que "el museu fa un discurs i una reflexió que representa en la seva plenitud la història d'una àrea compartida".

El nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal, reuneix i mostra els béns museístics de la ciutat de Lleida i de les seves àrees d'influència, amb col.leccions centenàries aportades per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Museu Diocesà de Lleida, el Capítol de la Catedral de Lleida i enriquides amb cessions d'altres institucions públiques i museístiques, com per exemple, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Està equipat amb les darreres tecnologies i presenta un discurs contemporani on els objectes exposats intenten explicar l'art, la història i la seva vinculació amb el territori a través dels segles. El Museu de Lleida, diocesà i comarcal vol esdevenir un referent cultural, científic i didàctic on descobrir els testimonis materials, els fruits de la creativitat i els documents més significatius des de la prehistòria fins al segle XXI.

Inversions.

L'obra del nou museu ha suposat una inversió total de 18 milions d'euros, dels quals el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s'ha fet càrrec del 60%, amb una aportació d'uns 10,8 milions d'euros. L'Ajuntament i la Diputació de Lleida hi han aportat el 20% cadascun. A més, la Diputació, a més, ha cedit el terreny on s'ha edificat el museu.

A banda del cost de l'obra, els percentatges de participació institucional destinats al funcionament ordinari i manteniment recauen en l'Ajuntament i la Diputació a parts iguals amb un 32,5% de les aportacions. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi posa el 25%, mentre que el Consell Comarcal del Segrià es fa càrrec d'un 5%, la mateixa quantitat que hi destina el Bisbat de Lleida (5%).

El museu i les seves col.leccions.

Els fons del museu estan formats per diferents col.leccions, dues d'elles centenàries: la d'art sacre procedent del Museu Diocesà i l'arqueològica, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. A més, s'hi afegeix el Tresor de la Catedral de Lleida, i altres fons d'institucions públiques i privades.

El Museu Diocesà va ser fundat el 1893 pel bisbe Josep Messeguer, que recollí i conservà un important patrimoni que corria el perill de perdre's i que, a més, va utilitzar per a la formació dels seminaristes. El Museu va superar les dificultats de la guerra i va estar allotjat en diferents seus al llarg d'aquests anys mantenint l'esperit amb què fou fundat.